L’error com a mètode d’aprenentatge

Avui en dia l’error és vist com l’enemic, des de casa fins a l’aula. Els alumnes viuen envoltats de creus vermelles i comentaris que penalitzen els seus intents. Aquesta cultura l’únic que aconsegueix és convertir el fallar en un motiu de vergonya, fent que l’alumne cregui que equivocarse equival a un fracàs.

Aquesta por a fallar és perillosa. Si a un estudiant que encara s’està desenvolupant només li remarquem les coses que ha fet malament, li estem traient les ganes d’intentar-ho. Eduquem per a l’aprenentatge, però ningú aprèn mai a caminar sense abans caure.

A l’Atelier tenim un punt de vista oposat a les escoles respecte aquest tema; veiem l’errada com el motor que ens permet desenvolupar-nos. No ens focalitzem en “què” s’ha fet malament, sinó en “perquè”. Busquem l’origen d’aquesta errada, ja sigui un error de càlcul, falta de coneixement teòric o no haver trobat la manera d’expressar-se correctament.

El nostre enfocament és, precisament, el que impulsa el món actual. Fixem-nos en la inteŀligència artificial. Els enginyers que dissenyen aquests sistemes no es limiten a esborrar l’equivocació.

Quan identifiquen una errada, busquen el que falla a la base del model de resposta i li ensenyen a la IA perquè s’ha equivocat, de manera que al següent intent el raonament ja sigui el correcte. I doncs, si així és com ensenyem als sistemes més desenvolupats que tenim avui dia, perquè no ho fem igual amb les persones?

En conclusió, l’error no s’ha d’evitar, s’ha de saber aprofitar. Només som capaços d’aprendre realment quan perdem la por a la creu vermella i ens preguntem el perquè de la nostra equivocació.

Àlex Ilarza

Estudiant del Grau en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials (EETAC) a la UPC

Professor a l’Atelier