Adolescència: una etapa complicada i conflictiva
Sovint associem l’adolescència amb un període turbulent i problemàtic, en el qual hi ha molts conflictes. Aristòtil ja qualificava l’adolescent com a irreverent, com algú amb el qual no es podia conversar, ja que estava massa capficat en les seves històries i en els canvis que està patint. Normalment, els pares temen aquesta etapa, ja que, en aquesta, deixen de ser l’única referència i suport emocional dels seus fills que ara han de compartir amb els seus amics. Uns amics que molt sovint els pares ni coneixen i tampoc saben com poden influenciar en les accions dels seus fills.
A la presentació del seu llibre «Hazte la vida fàcil» de Roser de Tienda, l’autora fa esment de la importància que té la tendresa i l’afecte durant aquesta etapa. En aquest sentit, un estudi recent de la Universitat de Barcelona mostra que «la falta de tendresa i afecte per part dels pares durant l’adolescència és proporcional a la inseguretat que senten els adolescents, que més problemes tenen, amb ells mateixos, amb els altres i amb els estudis». Els adolescents necessiten sentir una certa estabilitat i serenitat a casa per poder continuar construint la seva vida i no desviar-se pel camí. És necessari, en aquesta etapa, que els adolescents se sentin recolzats i que continuï existint el vincle afectiu entre pares i fills (si és que ha existit en la infantesa).
En el seu llibre, l’escriptora dóna estratègies als pares per a aconseguir mantenir aquest vincle, com per exemple crear espais de conversa que no acabin en interrogatori. Els pares pregunten freqüentment als seus fills una infinitat de coses, ja que els volen tenir controlats i estar segurs que no s’avenen amb les males influències. En aquest sentit, afirma que els pares no han de voler saber més del que els fills estan disposats a explicar, ja que del contrari sentiran que estan envaint la seva intimitat. No obstant això, l’autora senyala que és primordial oferir-los als fills la possibilitat que t’expliquin el que els hi passa i donar-lis consell sense jutjar-los. Els pares, com han viscut més acostumen a tenir més experiència però no la veritat absoluta, que si més no és inexistent.
També és important que siguin coherents amb el que diuen, ja que si no els fills podran percebre d’una manera més fàcil les inseguretats dels seus pares i podran trobar maneres per manipular-los. És a dir, que tant el pare com la mare han de fer el que han dit, per molt malament que es sentin després o per molt injust que els hi sembli en el moment. Si uns pares han castigat a un jove per haver arribat tard a casa sense avisar, han de dur el càstig fins al final, ja que sinó l’adolescent creurà, amb raó, que no té importància si arriba tard o no i per tant sentirà que pot arribar a l’hora que vulgui.
Però, per damunt de tot, els adolescents necessiten que els transmetis seguretat, que els ajudis a trobar els seus talents, que t’interessis pel que els hi agrada. Necessiten també créixer en un entorn de confiança, tendresa i projecció cap al futur. I això, és quelcom que només poden fer els pares, fent que els fills sentin que casa seva és un lloc al qual pertanyen i com diu l’autor un lloc del qual «es sentin orgullosos de tornar cada dia, durant tota la seva vida».
Lila Arteman
Graduada en Dret
Professora de l’Atelier de Sarrià