Per a què serveix la Filosofia?

A l’Atelier de Sarrià som veritables  “fans” de la filosofia, com ho prova el fet que comptem amb 3 filòsofs entre els nostres professors. La Claudia García, l’Aida Gallardo i l’Enric F. Gel, aquest últim creador de l’espai “Adictos a la filosofia” a Youtube, que val molt la pena que conegueu. Per tot això, davant dels rumors que la nova llei d’educació recuperi la importància de la Filosofia a les aules, sent aquesta una assignatura tan denostada per la LOMCE, des de l’Atelier hem cregut oportú dedicar-hi algunes reflexions.

Per l’escola passen molts alumnes que, quan arriben al Batxillerat, lluiten amb els continguts de la Filosofia, intentant entendre i asimilar una assignatura que és diferent a les altres, i patint al mateix temps per si aconseguiran, a les proves de Selectivitat, la nota que necessiten. És més que comú que molts d’ells es preguntin: «Per a què em servirà tot això?».

La resposta ràpida que es dóna sempre des del món de la filosofia és: «Ai, amic meu, no et servirà ni t’ha de servir per res”. Com a mínim en cap sentit significatiu del verb «servir». Aquesta és una part de la resposta. Per què tot ha de tenir una utilitat productiva per a què li donguem valor? No són, en canvi, les coses més inútils les que habitualment ens omplen més la vida?

Això, però, encara que és provocador i posa en qüestió el tipus de societat (productivista) en que vivim, és només mitja resposta. L’altra part de la resposta ha de comportar una redefinició del verb «servir», una ampliació del seu significat que ens permeti veure que la filosofia, al cap i a la fi, sí que és «útil», tot i que no a la manera en què són útils les coses que normalment diem que ho són. No serà útil en tant que no produeix coses tangibles: no inventa cap medicina, no monta cap empresa, no dóna diners. Però és útil en tant que ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia vida i, així, la fa més digna d’ésser viscuda. Sòcrates és famós per haver dit que una vida sense examen no val la pena viure-la. Només en tenim una, de vida, i cal fer-ne d’ella el millor, però això realment és impossible sense parar-nos a pensar en què consisteix realment una vida bona.

L’ésser humà és l’únic ésser viu (l’únic que coneixem de moment) que té preguntes i se les fa. És l’únic que es pregunta sobre la naturalesa de la realitat, i sobre la seva pròpia naturalesa. És l’únic que té en bona mesura la seva vida a les seves mans. La filosofia és, en aquest sentit, com l’art de la navegació. L’art de la navegació no fa els vaixells, però els dirigeix. La filosofia «serveix» per donar un espai concret a la formulació de les nostres preguntes més íntimes, i per dotar-nos d’eines no només per intentar respondre-les, sinó sobre tot per viure-les. Qui no pugui veure el suprem valor d’això, serà que està atrapat en la lògica d’aquella utilitat productiva que descriviem abans. En canvi, qui pugui intuir-ne el valor, viurà probablement una de les aventures més grans imaginables: l’aventura del pensament.

Enric F. Gel

Filòsof

Professor de l’Atelier de Sarrià