Errors més freqüents en català
Cada vegada més som capaços de comunicar-nos en més llengües. Està clar que això ens proporciona una immensa riquesa cultural en molts aspectes, entre d’altres coses perquè aprendre una llengua vol dir aprendre tot allò relatiu al seu món. Però tot i el gran nombre d’avantatges que ens proporcionen aquests coneixements, a vegades afecten a la qualitat de la nostra expressió lingüística (de vegades només pel que fa a una de les llengües que dominen, altres vegades pel que fa a totes elles). En tot cas, cal recordar els errors més freqüents de tant en tant per tal d’evitar-los. A continuació assenyalarem alguns dels errors més freqüents en català, ja sigui a nivell sintàctic, morfològic o semàntic.
1.- Un dels errors més freqüents en català per part d’aquelles persones que també són castellanoparlants: es tracta del castellanisme que suposa l´ús de “tenir que”com a perífrasis verbal d’obligació. Així, la frase «La Maria té que fer tots els deures si vol aprovar l’assignatura» és incorrecte i hauria de substituïr-se per “La Maria ha de fer tots els deures si vol aprovar l’assignatura”.
2.- En català, és incorrecte l’expressió “degut a” i no la podem utilitzar amb el sentit de a causa de. Així doncs, l’oració “Vaig discutir amb ell degut a la seva impertinència” és incorrecte. Per expressar aquesta relació de causalitat entre dos fets hauríem de fer servir expressions com a causa de, gràcies a, perquè, ja que, etc.
3.- El complement directe (CD) generalment no porta la preposició a. Aquesta preposició és optativa quan el CD es construeix amb els pronoms tothom, tot i ningú, davant de qui i el qual i davant dels complements directes coordinats, on s’ha d’introduir un d’ells amb a i l’altre no. Només serà obligatòria davant de pronoms personals forts amb funció de CD (“Tu em miraves a mi”), en l’expressió l’un a l’altre (“Es miraven l’un a l’altre”) i davant de CD animats a inici de frase (“A en Manel li agrada jugar a escacs”). Això ens ajudarà, alhora de realitzar un anàlisi sintàctic, a distingir-lo del complement indirecte (CI), que sempre va introduït per una preposició (a o per a).
4.- Quan hem d’utilitzar per i quan per a? Aquest és un dels dubtes més freqüents. Haurem de tenir en compte que s’escriu per davant de sintagma nominal quan expressa causa o motiu, lloc de pas, localització en l’espai, durada, localització en el temps, instrument, bescanvi, identificació, distribució, freqüència o complement agent, mentre que hem de fer servir per a quan expressa destinació o finalitat.
5.- Si sona el telèfon i diem: “Està la Maria?” estem utilitzant una interferència de la llengua castellana. La frase correcta és: “”Què hi ha la Maria?”, mentre que la resposta correcta a la pregunta és “No, no hi és” o “Sí, sí que hi és”. En general, hem d’utilitzar el verb estar quan indiquem estats amb preposicions amb valor locatiu (en, a, per, etc.). En canvi, les construccions amb les preposicions amb, sense, de i com (a) demanen el verb ser quan el complement introdueix una propietat o estar si introdueix un estat: “Aquest jersei és de llana” ,“Fa dos dies que estic amb febre”.
6.- A nivell semàntic els errors més freqüents els constitueixen els castellanismes, és a dir, elements lingüístics del castellà que s’utilitzen en una altra llengua (en aquest cas en català). Cal tenir en compte, però, que tot i que el terme s’utilitza habitualment per a descriure aquells castellanismes que s’empren de manera incorrecta, d’altres estan acceptats per l’Institut d’Estudis Catalans. Els termes acceptats reben el tractament gramatical i ortogràfic propi de la llengua catalana.
En la següent taula hem recollit alguns dels castellanismes (no acceptats per l’Institut d’Estudis Catalans) més freqüents i els seus corresponents mots correctes en català:
| Castellanismes | Paraula correcta en català |
| Aclarar | Aclarir |
| Aconteixement | Esdeveniment |
| Acostumbrar | Acostumar |
| Ademés | A més a més |
| Agotar | Esgotar, exhaurir |
| Algo | Alguna cosa |
| Arrepentir-se | Penedir-se |
| Apoiar | Recolzar, donar suport |
| Cantitat | Quantitat |
| Casi | Quasi, Gairebé |
| Conte | Compte |
| Creència | Creença |
| Desarrollar | Desenvolupar |
| Deuda | Deute |
| Enchufe | Endoll |
| Fallo | Error, errada |
| Ganància | Guany |
| Garantitzar | Garantir |
| Humillar | Humiliar |
| Número | Nombre |
| Olvidar | Oblidar |
| Par | Parell |
| Pàrraf | Paràgraf |
| Plaç | Termini |
| Red | Xarxa |
| Rato | Moment, estona |
| Retràs | Retard |
| Susto | Sobresalt |
| Tamany | Mida |
| Tarta | Pastís |
| Tormenta | Tempestat |
| Traïcionar | Trair |
| Vanguàrdia | Vanguarda |
Claudia García
Professora de l’Atelier de Sarrià
