APRENDRE A INVESTIGAR
“La ciència ens permet comprendre canvis que tenen lloc en el planeta, tant els naturals com els provocats per l’ésser humà, i ens ajuda a prendre decisions per actuar de manera coherent.”
Les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de les ciències que s’han aplicat a les aules al llarg de la història han estat diverses i canviants, però el que totes comparteixen és la dificultat de comprensió d’aquestes per una part molt important de l’alumnat.
Durant molts anys, en les classes de ciències s’ha donat més importància a la memorització de les respostes que al plantejament de les preguntes. Penso que en la capacitat de fer-se preguntes és on rau la importància del procés d’aprenentatge, ja que fa nèixer la curiositat de l’alumne, cosa que l’ajuda a arribar per sí mateix a la resposta.
Tenint en compte aquestes característiques, un bon mestre ha de ser capaç de plantejar bones preguntes, o PREGUNTES INVESTIGABLES a l’aula, les quals han de tenir les següents característiques bàsiques.
- Productives: Aquelles que promouen que els alumnes “facin” més que no pas “diguin” la resposta.
- Situades en un context: S’ha de presentar un context real o imaginari que situi la situació que es pregunta, i que sigui conegut per l’alumne, per tal de que la pugui interpretar.
- Que donin pistes: Han d’orientar l’aprenent per a que pugui respondre allò que s’espera.
- Que preguntin realment el que es vol preguntar: Han d’estar ben formulades, clares i concises.
Si tenim en compte aquestes característiques a l’hora de realitzar preguntes als nostres fills/alumnes en l’àmbit acadèmic i fora d’ell, els hi estarem ensenyant a utilitzar un raonament lògic propi que, juntament amb els coneixements ja adquirits, el conduiran fins la resposta correcta sense necessitat d’haver-ho memoritzat prèviament. Això és el que es diu aprendre investigant.
Mari Carme Royo
Graduada en Química
Professora de L’Atelier