Quan deixem de llegir?

“Els joves ja no llegeixen”. És una frase que sentim sovint, però potser hauríem de matisar-la. Hi ha, com a mínim, dues maneres de no llegir: hi ha qui mai ha tingut interès per la lectura, i hi ha qui el va tenir i l’ha anat perdent. És aquest segon grup el que més m’intriga.

Perquè, com s’arriba a deixar de llegir quan un dia vas estimar fer-ho? Quan t’has deixat portar per una història, quan t’has emocionat amb personatges que només existeixen en la ment d’un autor, quan has viatjat des de l’habitació a qualsevol lloc del món només passant pàgines… què fa que tot això deixi de tenir lloc?

A l’Atelier, he tingut l’oportunitat de parlar amb alumnes i professors. Quan els pregunto per què ja no llegeixen tant, gairebé ningú em parla de desinterès. El que apareix més sovint és una sensació compartida: tot va massa de pressa. Les xarxes socials, els exàmens, la pressió, les notificacions, el cansament. Dir que “ja no llegim perquè estem massa a TikTok” sembla simplificar-ho molt. La realitat és més complexa. Hi ha menys temps, menys silenci, menys espais per parar, per gaudir de la narrativa.

I és precisament per això que la lectura importa. Llegir és molt més que entendre un text o millorar la comprensió lectora. És una pausa. És intimitat. És connectar amb emocions, amb mons imaginaris, amb formes de pensar diferents. I això té un valor profund, també en termes de salut mental. Llegir ens ensenya a estar sols sense sentir-nos sols. A fer una pausa sense culpa. A donar-nos temps, quan tot al nostre voltant ens el pren.

Des de l’Atelier, tenim l’oportunitat de mantenir viva aquesta relació amb la lectura. Podem ajudar els que mai han llegit a descobrir-hi un món, i als que ho han deixat, a tornar-hi. I això implica recomanar amb ganes, escoltar què li agrada a la resta i oferir llibres que connectin amb la seva realitat. Sense judicis. Amb curiositat.

No hauríem d’arribar mai al punt de preguntar-nos quan vam deixar de llegir. Ni perdre aquesta escletxa per on escapar-se d’un món que, massa sovint, ens obliga a anar massa ràpid.

Adriana Lomeña

Estudiant de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Màrqueting i RRPP a Blanquerna

Professora a l’Atelier