Què tenen en comú l’educació i el pòquer?

Richard Lavoie porta anys treballant amb nens i ha arribat a la següent conclusió: el més important en l’educació d’un nen és reforçar la seva autoestima. Per explicar-ho ens posa un exemple molt il·luminador: l’autoestima és com les fitxes de pòquer. Un nen que hagi nascut amb una intel·ligència innata, que cau bé a tothom, que hagi experimentat molts triomfs (que sigui capità de l’equip de futbol, per exemple), va a classe amb una bossa plena de fitxes de pòquer. En té milers i milers, li’n sobren. En canvi, el nen que veiem més apagat, que no ha sigut mai líder de res, que no té gaires amics, aquest nen només té un grapat de fitxes. I el sistema, sense tenir en compte això, posa a aquests dos nens a jugar al mateix joc. El que té poques fitxes, només té dues possibilitats: o ho juga tot, irresponsablement, i llavors gira cap a les drogues, les males amistats, etcètera, o s’encongeix sobre si mateix i, per por, no arrisca mai res.

La única solució a aquest problema és donar als nens, sempre que sigui possible, quantes més fitxes de pòquer millor: és a dir, potenciar la seva autoestima, i evitar els comentaris feridors. En el joc de la vida, quan s’han de prendre decisions importants (demanar algú per sortir o casar-se, decidir una carrera, fer la primera entrevista de feina…), cal posar en joc moltes fitxes de pòquer, s’ha de tenir molta autoestima. Reforçant l’autoestima dels nostres fills i alumnes ens juguem el tipus de jugadors que puguin arribar a ser a la vida.

Aquí teniu el vídeo subtitulat:

Enric Fernández Gel

Filòsof i professor de l’Atelier