La influència de la intel·ligència artificial en els estudis dels joves
Una introducció: oportunitats i riscos reals.
L’arribada de la intel·ligència artificial ha revolucionat la manera com els joves aprenen. A l’ESO i al Batxillerat, on encara s’estan formant els hàbits d’estudi i el pensament crític, l’impacte és especialment notable. Per a alguns, és una eina fantàstica; per a altres, una distracció o fins i tot una amenaça. La veritat, com sempre, és més complexa.
Quan la tecnologia es converteix en aliada.
Per a molts estudiants, la IA és un suport immediat que abans no tenien. Ofereix explicacions alternatives, resol dubtes ràpidament i ajuda a entendre conceptes que, a classe, potser han passat massa de pressa. També pot facilitar l’organització: generar resums, esquemes o exemples fa que estudiar sembli menys pesat i més accessible.
A més, els joves amb curiositat descobreixen que la IA pot obrir-los noves perspectives: poden investigar temes que els interessen, practicar idiomes, experimentar amb projectes i posar a prova les seves idees. Si s’utilitza de manera adequada, pot augmentar la motivació i la capacitat d’autonomia.
Quan l’ajuda es converteix en dependència.
El problema apareix quan la IA deixa de ser una guia i comença a fer «la feina» per l’estudiant. A l’ESO i al Batxillerat, on encara s’està aprenent a raonar, estructurar idees i expressar-se, confiar massa en respostes generades pot frenar el desenvolupament d’aquestes habilitats.
Molts professors ja han notat que alguns alumnes entreguen treballs que no entenen del tot, o que resolen exercicis de manera mecànica sense assimilar-los. A curt termini pot semblar útil; a llarg termini, genera buits que surten a la llum quan arriben exàmens, proves oficials o cursos superiors.
També hi ha el risc que la facilitat d’obtenir respostes redueixi la tolerància a la frustració. Aprendre requereix temps i paciència, i això cap IA ho pot substituir.
Construir criteris en un entorn ple de possibilitats.
La IA no és ni bona ni dolenta per si mateixa: tot depèn de com la fem servir. Els joves han de saber distingir quan és útil i quan pot interferir en el seu aprenentatge. Utilitzar-la per entendre millor, practicar o ampliar coneixements és una bona idea. En canvi, fer-ho per evitar pensar, no tant.
Per això és fonamental que escoles, famílies i estudiants col·laborin per trobar un equilibri. L’objectiu no és prohibir ni dependre, sinó educar per fer un ús responsable de la tecnologia.
Una ullada cap al que ens espera.
Els joves d’avui estudiaran i treballaran en un món on la IA estarà sempre present. Per tant, entendre-la, saber com aprofitar-la i alhora mantenir un pensament crític és una habilitat tan essencial com qualsevol matèria.
La clau no és evitar la tecnologia, sinó aprendre a conviure-hi sense perdre allò que fa que l’aprenentatge sigui significatiu: la curiositat, l’esforç i la capacitat de construir coneixement propi.
Alex Cuenca
Enginyeria de Telecomunicacions a la UAB
Professor a l’Atelier
