CARRERA DE FONS

,

Els alumnes que tenim a l’Atelier sovint arriben al nostre centre amb la maleta plena de somnis, els quals són el motor i l’empenta que es necessiten per tirar endavant qualsevol objectiu que es proposin, però també sovint arriben amb problemes per superar algunes de les assignatures principals.

Molts d’ells tenen el desig d’entrar a una carrera determinada, aprovar aquella assignatura que tant els costa, aprendre una llengua… Sigui quin sigui l’objectiu, a l’Atelier obtindran l’ajuda per assolir-lo.

Ara bé, com tot a la vida, el camí és ple d’obstacles, la naturalesa de les quals és ben variada. A l’Atelier, els professors detectem els principals problemes que es donen en l’àmbit estudiantil i mirem de posar-hi remei. 

De vegades, els alumnes només tenen falta de motivació, que és la gasolina primordial per continuar endavant. L’explicació pot tenir diverses raons:

  • No els agrada el que estudien perquè l’assignatura no els interessa el més mínim.
  • Els seus professors estan allunyats de les noves formes d’ensenyar (com l’ensenyament per projectes de què parlàvem a l’anterior entrada del blog) i es produeix una barrera entre el professor i l’alumne.
  • L’ús de les noves tecnologies no està ben implementat a les escoles i, més que ajudar, distreu i desorienta els alumnes.
  • Els companys que rodegen l’alumne tampoc estan motivats i es retroalimenta aquesta voràgine de desmotivació.
  • L’ambient a casa no és l’adequat.

És ben natural caure, en aquests casos, en una dinàmica poc productiva. El temps passa i l’alumne s’estanca, la qual cosa produeix més desmotivació. A l’Atelier, però, tenim ben clar que tots i cadascun d’aquests casos és reversible. En els nostres centres, oferim un entorn adequat d’estudi a l’alumne i lliure de distraccions innecessàries: només l’alumne, el professor i les eines d’estudi. A més a més, el fet de trobar-se amb altres alumnes que treballen afavoreix un cercle virtuós de motivació i que ja hem observat en multitud d’alumnes, revertint la retroalimentació negativa que esmentàvem en el punt anterior. Tanmateix, ensenyem als nostres alumnes a emprar la tecnologia de manera útil i adequada, defugint així de les males dinàmiques i vicis. 

Finalment, i atesa la joventut dels nostres professors, la barrera lingüística intergeneracional desapareix, i afavoreix l’aparició d’un marc de confiança i entesa mútua entre el professor i l’alumne. Aquest fet és molt positiu, ja que ens permet ajudar a visualitzar amb l’alumne uns objectius clars i definits, alhora que ens permet transmetre la nostra experiència passada obtinguda arran de les mateixes dificultats en què es troben els nostres alumnes ara mateix. 

El punt clau de tot plegat és entendre que el camí és ple d’obstacles i que, per molt que costi un objectiu i malgrat les dificultats que s’esdevinguin, cal perseverar, insistir i no defallir a fi d’aconseguir l’objectiu tan desitjat, sigui quin sigui. La motivació és la gasolina que ens impulsa. És aleshores que els resultats de l’alumne arriben i quan la nostra feina pren sentit i acaba.

ADRIÀ FERNÁNDEZ

Físic per la UB

Professor a l’Atelier