L’APRENENTATGE AVUI DIA
Fa alguns mesos parlaven en un altre article del blog de la societat de la informació i de com els alumnes han d’estar preparats per a aquesta nova revolució.
Això ens porta a parlar avui d’una nova forma d’ensenyar que s’ha posat de moda aquests anys que és l’aprenentatge basat en projectes. És per això que des de l’Atelier ens sembla important fer una petita introducció per donar-li una mica de llum a aquesta nova forma d’ensenyament, que ja s’aplica en moltes escoles però que encara es una gran desconeguda.
Ens agradaria començar dient que no hi ha una única manera d’ensenyar ni tampoc hi ha una única manera d’aprendre. Tanmateix, cada manera d’ensenyar genera un aprenentatge diferent.
L’ensenyament tradicional es fonamenta en el que es coneix com ensenyament directe ies basa en una seqüència de transmissió que podem resumir en les “3 Ps”.
El professor presenta els continguts, els alumnes fan alguna activitat pràctica per assimilar aquest continguts i finalment se li realitza un prova a l’alumne per veure si ha assimilat aquest continguts. Aquesta seqüència deriva en un aprenentatge purament memorístic on s’espera que l’alumne assimili uns continguts sense qüestionar el seu significat, valor o inclús la seva veracitat.
Tanmateix, hi ha una altra forma d’ensenyar. Imagina que el professor formula una pregunta, un repte o un problema que els alumnes deuen superar. Per portar a terme aquesta tasca els alumnes han d’investigar, llegir, trobar informació, verificar la seva veracitat, proposar una solució i compartir-la amb els seus companys. D’aquesta manera el procés d’aprenentatge és significatiu en si mateix i té sentit per a els estudiants, per tant la seva motivació i la seva actitud milloren i com a conseqüència la seva implicació.
L’aprenentatge basat en projectes es una metodologia que permet als alumnes adquirir els coneixements i les capacitats claus en el segle XXI mitjançant l’elaboració de projectes que donen resposta a la vida real. Aquesta estratègia d’ensenyament i aprenentatge estableix una diferència respecte a l’ensenyament directe ja que,
- El coneixement ha deixat de ser quelcom que deu ser transmès sinó que es el resultat d’un procés de treball en el qual es realitzen preguntes, es busca informació i s’obtenen conclusions.
- El paper de l’estudiant ja no es limita a escoltar sinó que ha de tenir una participació molt més activa i que participi en processos cognitius d’ordre superior: reconeixement de problemes, priorització, recollida d’informació, comprensió e interpretació de dades, establir relacions lògiques, plantejament de conclusions o revisió crítica de preconceptes i creences.
És a dir, l’aprenentatge basat en projectes no és només aprendre i memoritzar sinó que també es buscar, escollir, discutir, aplicar, equivocar-se, corregir, assajar. Aquest nou tipus d’ensenyament demostra que aprendre pot ser una nova modalitat de fer.
“M’ho van dir i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer i ho vaig aprendre”.
LAURA FUSTER JIMÉNEZ
Física per la UB
Responsable Atelier de Sarrià