Dones i educació
Aprofitant que s’apropa el dia de la Dona des de l’Atelier volem fer menció a totes aquelles dones que tant ens han aportat, sense elles res hauria sigut igual.
Gràcies al seu esforç l’educació ens ofereix avui la capacitat de créixer, avançar i ser crítics.
Maria Montessori. Va ser la primera italiana que es va graduar en medicina. A més, va proposar innovacions radicals en el món de la pedagogia. És la impulsora del mètode Montessori, implantat arreu del món. El seu mètode es basava en afavorir l’autodesenvolupament de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se en un ambient especialment preparat.
Concepción Arenal. Llicenciada en Dret, periodista i escriptora. Va ser la primera dona a rebre el títol de visitadora de presons i des de jove va lluitar per trencar canons establerts per a la dona convertint-se en una de les pioneres del feminisme en el nostre país. Una de les seves frases més cèlebres fou “obriu escoles i es tancaran presons”, perquè creia profundament en què l’educació evitava la delinqüència i la marginalitat social.
Rosa i Carolina Agazzi. Les germanes Agazzi van ser dues pedagogues italianes. Al igual que el mètode Montessori el seu el seu mètode es basava en el respecte a la llibertat i espontaneïtat dels nens i nenes. Tanmateix, a diferència del mètode Montessori l’essencial, per a elles, però, era el tracte humà, l’amor i la tendresa, veritables motors de l’aprenentatge.
Rosa Sensat. Nascuda al Masnou, Sensat és prou coneguda per tots nosaltres, per estar vinculada a l’educació pública a Catalunya. Connectada als corrents europeus, va ser una gran impulsora de la pedagogia progressista.
La base de la seva pedagogia era el respecte i la integració del joc al currículum. Utilitzava fets quotidians per ensenyar lluny de l’aula, seva és la preciosa frase: “La millor escola és l’ombra d’un arbre”.
Pensava que la base de l’educació era l’etapa de la infantessa i que per això era molt important una bona formació dels mestres.
María de Maeztu Whitney. Pedagoga i humanista. Va dirigir i impulsar la Residència de les Senyoretes que es va convertir en el projecte de la seva vida. Durant tota la seva vida hissant la bandera del feminisme: “Sóc feminista; m’avergonyiria no ser-ho, perquè crec que tota dona que pensa ha de sentir el designi de col·laborar com a persona, en l’obra total de la cultura humana”.
Anne Sullivan. Va ser una mestra estatunidenca que va contraure una malaltia anomenada tracoma, la qual va deteriorar molt la seva visió. Tractada a l’Escola Perkins per a Cecs de Boston, va aconseguir millorar i va convertir-se en una estudiant exemplar. Això la va inspirar i és reconeguda mundialment per oferir grans avenços per a la integració de persones cegues i sordes. Va ser la professora de Helen Keller (podem veure a les dues a la fotografia) una escriptora i professora sordcega que va ser la primera sordcega en obtenir una llicenciatura universitària.
Aquestes dones són només una petita pinzellada de totes les dones que al llarg de la història han contribuït en la pedagogia fent d’aquest món un lloc més lliure, més inclusiu i on la base de tot ensenyament comença pel respecte de totes les persones.
Des de l’Atelier tampoc volem oblidar a totes aquelles mares, avies i tutores que, juntament amb les professores, són les que continuen impartint aquesta educació als nens i a les nenes.
Laura Fuster
Física per la UB
Professora a l’Atelier de Sarrià
