Profe, tinc un dubte!
La pregunta com a eina educativa per excel·lència
Una accepció de la paraula filosofia pot ser l’art de fer-se bones preguntes. La pregunta és la llavor de l’aprenentatge i, en últim terme, del coneixement. És per això que en moltes ocasions ens trobem estudiants descontents amb el model educatiu organitzat en classes superpoblades i professors que més que ensenyar es podria dir que practiquen monòlegs soporífers que no interpel·len a ningú. ‘Per què em serveix saber l’any en què es va descobrir Amèrica o que l’arrel quadrada de 4 és 2?’
El principal problema és que ni el monòleg (alguns prefereixen parlar de classe magistral, d’altres de xapa magistral) deixa espai per a la pregunta, ni les elevades ràtios permeten la participació de tots els alumnes en el procés d’aprenentatge. Per aquest motiu, a l’Atelier valorem tant positivament que els alumnes comparteixin els seus dubtes: es tracta del primer símptoma de l’aprenentatge.
Però aquí no acaba la importància de l’interrogant, ja que es tracta d’una arma de doble fil. També animem als nostres estudiants a no tenir por a ser preguntats. A que un cop creguin haver après la lliçó, que mirin d’ensenyar-la a un amic, als pares, mares, germans o germanes. Serà quan aconsegueixin ensenyar exitosament a l’altre, quan hagin encarat noves preguntes i esbossat una resposta prou convincent, serà llavors quan de debò podrem dir que han après la lliçó.
Robert Carles
Grau en Filosofia per la UB i Data Science a la UOC
Professor de l’Atelier
