La ciència experimental: més enllà del dogma

Quan Galileo Galilei publicà els seus «Diàleg sobre els Màxims Sistemes del Món» al segle XVII, fou condemnat a presó per trencar amb el paradigma geocèntric dominant i fer trontollar algunes de les idees més fonamentals del catolicisme. Avui dia, qui s’atreviria a posar en dubte que és la Terra la que gira al voltant del Sol? És aquest fet un dels tants en els quals podem apreciar la ciència com una eina alternativa per copsar el món que prioritza la qualitat més característica de l’ésser humà: la capacitat de raonar. Aquesta última juntament amb la d’observar, i la creativitat per pensar models i teories que expliquin aquests fenòmens que observem foren, algun dia, les bases de la ciència.

Des del segle passat i fins avui, la ciència tal com s’ensenya (i es ven) arreu del món es troba lluny de proposar el desenvolupament d’aquestes habilitats i massa a prop de defensar-se com un dogma i una font inequívoca i inigualable de veritat. Fixem-nos que l’astrologia, per posar un exemple conegut, és popularment condemnada a entendre’s com una sort de meme. Des de l’Atelier volem defensar la ciència, sí, però no aquella que menysprea tantes altres fonts de coneixement que no són menys vàlides per no presentar la concordança teoria-experimentació que presenta la ciència experimental. Tampoc defensem la ciència com a història de la ciència i acumulació d’esdeveniments; defensem la ciència que convida a fer preguntes, a observar, aquella que permet ser creatiu i trobar la solució més enginyosa, aquella que entén que la veritat es pot trobar de moltes maneres, i cap és millor ni pitjor, aquella que allibera.

Javier Méndez
Estudiant de Física per la UB
Professor a l’Atelier